Casament de Kareem i Aima El-Gamibeck a la ciutat vella del Caire el 17 de febrer de 2011, un dels primers casaments que es van celebrar a la capital egípcia després de la caiguda de Mubarak. Fotografia de Samuel Aranda.
Com perceps aquesta foto en el context de la realitat quotidiana del teu país? Significa alguna cosa per a tu? Expressa alguna cosa sobre el període posterior a la revolució? Revela quelcom diferent al que els mitjans de comunicació acostumen a mostrar?
Es tracta d’un autèntic casament popular al carrer, ben probablement on viu la núvia. Es pot veure un lloc net i decorat amb cura enmig
d’un entorn vell i brut. La nostra revolució era com aquest lloc bonic i net dins d’una zona vella i encara bruta. La gent que va iniciar aquesta revolució fa uns anys, que demanava un canvi i reclamava llibertat, justícia i igualtat, i va ocupar la plaça Tahrir durant 18 dies, representa el lloc decorat amb cura al centre. Per a mi, encarnen l’Egipte dels meus somnis, però desgraciadament l’altra part del país encara no té la mateixa bellesa.
Quins són els tres tòpics més usuals als mitjans de comunicació internacional quan parlen sobre la revolució i el període posterior? Què és el que no expliquen correctament?
- Els mitjans internacionals van convertir la plaça Tahrir en l’únic símbol de la revolució egípcia per bé que el moviment també es va manifestar en altres ciutats. Per exemple, a Alexandria, la meva ciutat natal, l’equivalent a la plaça Tahrir va ser la plaça Saad Zaghloul (que duu el nom d’un advocat que va encapçalar una revolta el 1919 a favor de la independència d’Egipte i una nova constitució civil).
- No és cert que la revolució durés només 18 dies. La vam iniciar el 2003 quan algú va cridar “¡A baix Mubarak!” per primer cop a la plaça Tahrir. Va ser durant una manifestació en contra de la guerra a l’Iraq i, en aquella època, per primera vegada també van arrestar un ciberactivista, un enginyer anomenat Ashraf Ibrahim, perquè havia publicat a Internet una foto de la manifestació.
Els mitjans socials, la blocosfera, Twitter, Facebook, etc., exerceixen encara una influència considerable en el procés posterior a la revolució? Disposes de la llibertat d’expressió que esperaves aconseguir després de la revolució?
Sí, ara hi ha més egipcis connectats. Debatem, intercanviem i compartim opinions, i crec que això és quelcom molt important. Als mitjans socials hi ha una mica més de llibertat d’expressió, però encara continuen arrestant la gent que s’atreveix a criticar l’islam, com va succeir amb Alber Saber, un jove copte que va publicar el famós vídeo sobre el Profeta a la seva pàgina de Facebook. Només va fer el mateix que molts altres, però la policia el va arrestar i ara és a la presó.
També sabem que, per exemple, els Germans Musulmans tenen un equip de vigilància que controla el que diem en línia i ens ataca quan diem alguna cosa contra ells. Va ser el que ens va succeir a mi i a un altre conegut ciberactivista.
Penses que el fotoperiodisme i el ciberactivisme (així com els mitjans socials, la blocosfera, Twitter i Facebook) són instruments eficaços per al canvi que poden influir en l’opinió pública del teu país, dels països occidentals i de les institucions internacionals?
Al meu país van ajudar a impulsar el canvi, és clar, però érem nosaltres els qui hi havia darrere. És a dir, només són eines, però són molt importants. Ara bé, no estic segura que tinguin el mateix paper als països occidentals. Crec que la gent allà té més llibertat per expressar la seva opinió i per això no fa servir els mitjans socials com nosaltres.
