La revolució tunisiana del gener de 2011 suspèn totes les lleis del Ministeri de la Censura que existien durant la dictadura de Ben Ali. A partir d’aquí tots els periodistes van trobar-se “alliberats d’aquestes lleis i van poder entrevistar a qui volien i fer els debats que volien”, explica Larbi Chouikha, professor de Comunicació a la Universitat de Manouba. “Els periodistes van haver de definir una línia de conducta, perquè no van estar formats per viure i treballar en una situació realment democràtica”, diu Chouikha. També explica que, després de la revolució, es van crear dues lleis per preservar la llibertat d’expressió i el dret a la informació, però que els diversos governs provisionals no s’havien compromès a aplicar-les fins fa poques setmanes. “Ara si vas a Tunísia i encens la televisió, tot el dia hi ha debats entre gent del Parlament, gent de l’oposició, representants de la societat civil, no hi ha temes prohibits i no hi ha censura”. Tot i això, Chouikha reconeix que hi ha “una certa autocensura” entre els professionals, fruit de tants anys de restriccions en la informació, que l’aplicació d’aquestes noves lleis ha d’anar eliminant.