Durant els anys de la dictadura de Ben Ali, El Teatro de Tunis, l’espai artístic dirigit per Zeyneb Farhat, va sobreviure programant espectacles de tota mena i inventant codis i un vocabulari propi per burlar la censura i poder criticar el règim. “Érem l’espai més censurat de tot Tunísia, si mirem les estadístiques”. “Com a espai de creació vam passar-ho molt bé, però com a espai ciutadà vam patir molt, perquè el nostre públic sempre ha estat la societat civil laica i d’esquerres”, explica Farhat, que reconeix que després de la revolució han pogut fer espectacles molt més lliurement, i que això ha anat acompanyat d’un esclat de la creativitat al país. “Cada dia descobrim nous artistes, caricaturistes i gent que fa arts plàstiques i curtmetratges”. Tot i això, aquesta directora teatral alerta contra els episodis de censura i persecució judicial contra l’art impulsats pels islamistes. En una de les darreres exposicions, els islamistes van denunciar dos artistes, un pintor, i una artista plàstica, perquè consideraven que la seva obra “tocava allò sagrat”, i el propi Govern tunisià els va portar als tribunals. “Hi ha molts processos contra els artistes a Tunísia, i per això defensen 8 punts a la nova Constitució tunisiana que garanteixin el dret a la llibertat d’expressió al món de l’art i la cultura”, conclou l’activista.
