Samuel Aranda, Premi World Press Photo de l’any 2011, presenta les seves fotografies per entaular una conversa amb bloguers i experts al voltant de la situació #desprésdelaprimavera

CAT / ES / EN

“La revolució de Tahrir es configura segons el que era la blogosfera egípcia, gent que s’uneix deixant de banda les ideologies”

lurdes_vidal_iemed

La periodista Lali Sandiumenge arriba a El Caire l’any 2004, i de seguida comença a interessar-se per la blogosfera egípcia, que en aquell moment naixia, i pels activistes digitals. Comença a entrevistar-los i queda fascinada: “Em van fascinar ells i l’ús que feien dels blocs com a eina de dissidència i de lluita, actuaven de manera doble, online i sobre el terreny”. A Catalunya la revolució egípcia sembla que passi d’un dia per l’altra, diu Sandiumenge, però “Internet es fa servir per l’activisme des que la xarxa va arribar al món àrab, primer amb els fòrums online, després amb el blogs i després a les xarxes socials”. “El gran enemic de les dictadures és la informació, i per això la controlen”, assegura Sandiumenge, i els ciberactivistes el que fan és difondre aquesta informació. D’aquesta manera, es va construir una blogosfera “clarament política”, on dues comunitats ideològicament enfrontades, com la blogosfera laica i la blogosfera islamista vinculada als germans musulmans “van deixar ideologies i suspicàcies de banda i van treballar juntes en l’oposició contra Mubarak”. En aquest sentit, Sandiumenge creu que “la revolució de Tahrir es configura segons el que era la blogosfera, de cop i volta ens trobem amb gent de totes les característiques que s’uneixen al carrer, deixant de banda ideologies, sense líders i de diferents edats”. D’alguna manera la blogosfera egípcia ja reflectia aquesta realitat. “Veient també el que va passar a Espanya el #15M, sempre em pregunto si l’ús de la tecnologia afavoreix aquesta mena d’estructures horitzontals, transversals i sense líders”.

Blogging for Revolution

Lali Sandiumenge també és la directora del documental Blogging for Revolution, un fragment del qual es projecta al final de l’exposició ‘Samuel Aranda #desprésdelaprimavera‘ al CCCB. Aquest documental en construcció, produït per Nezvanova, que segueix l’activitat dels ciberactivistes egipcis, laics i islamistes, al llarg del 2007 a través de les imatges realitzades per la periodista catalana, recollint la lluita, virtual i sobre el terreny, per la llibertat d’expressió, els drets humans i contra el règim de Mubarak. Al vídeo a continuació, Sandiumenge ens explica la història d’aquest documental, un testimoni inèdit de la gestació de la revolució:

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

<- Go back