“No és casual que hi hagi tants vídeoactivistes i periodistes assassinats a països com Síria o Bahrain”, observa Leila Nachawati. “Els què expliquen el que està passant són blanc d’aquests governs, que no volen testimonis dels seus abusos”. Segons ella, la persecució és contínua: “Hi ha casos com el d’Egipte, on el Govern va apagar Internet i va desconnectar tota la població de la xarxa. Això mateix que va fer Egipte ho va fer Baixar Al-Assad l’altre dia a Síria, van desconnectar Internet, però també les línies de telèfon fix o mòbil”. Nachawati creu que s’ha d’estar molt alerta a l’hora d’informar d’aquests governs: “A la meva feina de periodista dono zero credibilitat als governs que silencien periodistes i impedeixen la llibertat d’expressió”. A les seves reflexions, Leila Nachawati també parla de Bahrain, que “encara està més oblidat que Síria”, i on els opositors estan silenciats perquè el país és una potència “aliada” dels països occidentals. “No vam aconseguir ni que es cancel·lés la celebració de la Fórmula 1, i això que hi havia centenars d’activistes a la presó”, lamenta la periodista.
