Samuel Aranda, Premi World Press Photo de l’any 2011, presenta les seves fotografies per entaular una conversa amb bloguers i experts al voltant de la situació #desprésdelaprimavera

CAT / ES / EN

El projecte

Han passat uns anys des que va arrencar l’anomenada primavera àrab en la qual països com Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen van compartir l’esperit emancipador i revolucionari amb què van aconseguir derrocar els seus dictadors. Els mitjans de comunicació cobreixen aquests esdeveniments històrics quan són candents, com és el cas de Síria actualment, que centra l’atenció de les seccions de notícies internacionals. Però què passa després, quan els conflictes evolucionen i les transicions s’alenteixen o s’estanquen?

El fotògraf Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979), guardonat amb el primer premi de World Press Photo 2012 per una instantània realitzada al Iemen en plena revolució, ha tornat a aquells escenaris per anar més enllà i fotografiar la fase del conflicte més delicada en aquests països: la transició política, la reconciliació i la reconstrucció. Volem mostrar aquelles imatges més recents fetes per Aranda a Tunísia, el Iemen, Líbia i Egipte després de les revoltes, conscients que són territoris amb una història, una realitat cultural i un nivell de desenvolupament socioeconòmic molt diferents.

També hem previst obrir un debat i reflexionar sobre el tema amb diverses activitats en què participaran l’autor de les fotografies, la periodista de guerra i especialista en les revolucions àrabs, Mayte Carrasco, així com diferents bloguers i periodistes del món àrab. L’objectiu és dialogar sobre els obstacles amb el quals s’ha trobat la transició, la rellevància d’Internet i les xarxes socials en aquests processos de canvi, així com l’estat de la llibertat i la democràcia en aquests països, immersos en una etapa històrica crucial per al futur de la seva ciutadania

Volem que aquesta web sigui un espai d’intercanvi per experimentar i descobrir punts de trobada entre el fotoperiodisme i la blogosfera. A Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen, Internet i les xarxes socials han estat, i continuen essent, motor de canvi i eina essencial per convocar protestes, debatre sobre l’estat dels ideals pels quals van lluitar i denunciar les injustícies encara presents. Dialoga amb nosaltres sobre la importància de la immediatesa dels missatges a la xarxa, la seva profunditat i els seus efectes; sobre l’impacte de la seva difusió massiva; sobre la necessitat de la pluralitat de veus informatives; sobre la relació entre la feina dels fotoreporters i l’activisme sobre el terreny, i també sobre canvi social i ciberdissidència.

Col·laboradors

Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979) va guanyar el premi Word Press Photo 2012 amb una fotografia impactant que havia fet durant les revoltes al Iemen. Va començar treballant per a El País i El Periódico de Catalunya, el 2004 es va incorporar a l’equip de l’Agence France-Presse (AFP) i va cobrir nombrosos esdeveniments a Espanya, el Pakistan, Gaza, el Líban, l’Iraq, els territoris palestins, el Sàhara Occidental i la Xina. Dos anys més tard va rebre el Premi Nacional de Fotoperiodisme de l’Associació Nacional d’Informadors Gràfics de Premsa i Televisió amb un documental sobre immigrants africans. El 2006 va tornar a treballar com a professional independent i des de llavors ha dut a terme projectes a l’Uzbekistan, l’Índia, Kosovo, Sud-àfrica, Colòmbia, Moldàvia, Itàlia i Romania. El 2011 es va concentrar de ple en la cobertura de les revolucions àrabs. El resultat de la seva feina es va presentar a l’Institut Cervantes de Nova York i va ser seleccionat entre les “fotografies de l’any 2011” pel diari The New York Times. Treballa principalment per a The New York Times.


Mayte Carrasco (Terrassa, 1974) és reportera de guerra independent i escriptora. Entre altres premis, va rebre el de millor corresponsal a l’estranger el 2011, concedit pel Club Internacional de Premsa, i va ser finalista del Premi Cirilo Rodríguez 2012 per a corresponsals de guerra. Ha estat corresponsal a França i Rússia, i des de fa uns anys cobreix conflictes armats, col·laborant amb mitjans nacionals i internacionals com iTELE-Canal Plus (França), El País, La Nación (Argentina), DPA i Die Welt (Alemanya), Cadena SER, Foreign Policy (edició en espanyol), entre d’altres. Ha cobert gairebé totes les revolucions àrabs: Síria (dos mesos i mig a Homs i Damasc), Líbia (Bengasi i la caiguda de Trípoli), Egipte (El Caire i la plaça Tahrir), a més d’altres conflictes com els d’Afganistan, de Geòrgia, del Sahel (Mali) i del Caucas del Nord (Txetxènia i Ingúixia). Ha publicat la novel·la negra La kamikaze (La Esfera de los Libros) i el llibre digital Estaré en el paraíso (Debate), històries de vida i mort de la resistència síria; i ha contribuït al llibre Queremos saber (Debate).


Blogging for Revolution és un documental, produït per Nezvanova, que segueix l’activitat dels ciberactivistes, laics i islamistes, al llarg del 2007 a través de les imatges realitzades per la periodista catalana Lali Sandiumenge. El seu principal valor és el testimoni “històric” de la seva lluita, virtual i sobre el terreny, per la llibertat d’expressió, els drets humans i contra el règim de Mubàrak. És un testimoni de la història en el moment en què està passant, i mostra la importància de la blogosfera dins la  gènesi de la revolta de 2011. El seu lema aleshores era Blogging for the revolution. Fragments d’aquest documental en construcció es poden veure a l’exposició.