Un dels objectius de l’exposició ‘Samuel Aranda #desprésdelaprimavera’ és reflexionar sobre la manera com els mitjans occidentals parlen dels conflictes del món àrab, i la periodista de guerra Mayte Carrasco té clar que “cobrim les notícies d’internacional molt malament, perquè arribem quan cau la primera bomba i marxem quan cau l’última”. Segons aquesta periodista freelance, “no anem a buscar éssers humans amb noms i cognoms”, i tampoc ens quedem a explicar “què passa a aquell país després de la notícia”. D’aquesta manera, a l’espectador li arriba una informació excessivament simplificada, “i s’arriba a comparar, des de la ignorància, el que era Gaddafi del que és Bàixar Al-Àssad”. Carrasco també adverteix dels perills de les noves tecnologies, ja que “Internet està dirigit pels governs, i tenen els instruments perquè no arribi a tothom”. La periodista explica com, als països àrabs, alguns activistes compten amb la complicitat d’alguns hackers per burlar aquesta censura del govern i poder enviar missatges a l’exterior. En aquest sentit, Carrasco vol defensar que el perill no només el corren els periodistes, sinó també els ciberactivistes, en molts casos “amenaçats de mort” per explicar el què passa als seus països. Mayte Carrasco també vol minimitzar les diferències entre la plaça Tahrir i les manifestacions del #15M a Madrid: “aquests moviments revolucionaris s’estan donant per una recerca de la llibertat, de la justícia i de la millora de la qualitat de vida, i això ho tenim en comú tant a la Puerta del Sol com a la Plaça Tahrir”. “De fet, la joventut que estic coneixent a Síria, Líbia o Egipte no són tan diferents dels joves que es manifesten aquí, som iguals, hem anat tots a la universitat, veiem les mateixes sèries de televisió… Hi veus moltes coses en comú i tots volem el mateix, només que ells estan patint molt més”, sentencia la periodista.
